Les emocions a través dels contes

El desenvolupament de les emocions és un procés dinàmic i complex. Com en totes les àrees del desenvolupament hi ha una part genètica i una altra que ens sorgeix a partir de la relació amb l’entorn. Des de ben petits ja tenim emocions (por, alegria, sorpresa…) i aquestes es poden considerar innates i universals. A mesura que els infant van creixent i es van relacionant amb els familiars i/o cuidadors/es, aquestes emocions les van interioritzant, comprenent a poc a poc i aprenent a gestionar-les; conjuntament amb les noves emocions que van adquirint. Això es produeix, tal com diu Pablo Bottini,  gràcies a que l’adult responsable de la criança interpreta les reaccions corporals de l’infant i en assistir-lo modula les mateixes.

Així doncs, és mitjançant la relació entre l’infant i l’adult, és a dir, establint un vincle afectiu, que aquestes emocions es van desenvolupant.

L’expressió de les emocions és totalment corporal en els infants. Cap als tres anys comencen a reconèixer les seves emocions i les dels altres. A mesura que creixen i adquireixen nous coneixements, l’expressió emocional continua sent corporal, això perdura tota la vida, però s’amplia a altres àrees sent cada vegada més conscient i reflexiva. A partir dels jocs, els contes, els dibuixos,… els infants aprenen i s’expressen emocionalment; amb l’incorporació del llenguatge poden explicar què els hi ha passat i què han sentit. En aquesta edat cada vegada tenen més recursos per a regular-se ells mateixos i els contes poden ser una eina fantàstica per a acompanyar-los en aquest aprenentatge.

-Per què els contes són tant recomanables pel desenvolupament emocional dels infants?

• Estimulen la imaginació i creativitat.
• Faciliten l’expressió i l’elaboració d’emocions.
• Permeten veure en dibuixos coses que ens han passat i aprendre noves maneres de gestionar-les.
• Permeten parlar del que ens passa però el 
protagonista és un altre, així no ho fem 
directament parlant de nosaltres, fet que a vegades pot ser molt difícil.
• Afavoreixen el vincle afectiu i permeten gaudir d’una estona de relació de qualitat.
• Permeten realitzar un acompanyament del desenvolupament en general.
• Faciliten la comprensió de situacions difícils.

-Quin és el millor moment per a llegir un conte?

• Cal buscar una estona tranquil·la tant per l’adult com per l’infant, una estona exclusivament dedicada al conte.
• No es recomanable fer-ho en el mateix moment en què passa una situació determinada; sobretot si és la que volem treballar a partir del conte. Per exemple si un infant està molt enfadat perquè no ha pogut jugar tanta estona com volia, és preferible esperar i escollir un altre moment per a llegir un conte sobre la ràbia.
• Un cop l’hem llegit , podem deixar el conte a la vista perquè l’infant el pugui agafar i mirar-lo ell sol, o bé, agafar-lo  perquè li llegim.

-Estratègies a l’hora de llegir-li un conte

• Totes i tots heu de tenir present a l’hora de llegir un conte als infants el vostre paper de contacontes. Això requereix atenció i interpretació per la vostra part.
• Quan li llegeixis fes-ho sense demanar-li res a canvi, senzillament fes que gaudeixi d’aquest moment. Si no gaudeix del moment i ho viu com una obligació o un examen el més probable és que acabi rebutjant els llibres i la lectura.
• Una bona estratègia perquè els infants gaudeixin d’aquest moment és fer-los participar: que escullin el llibre o l’estona de fer-ho junts.
• Si són petits, les lectures han de ser curtes i anar introduint cada poqueta estona moviments corporals que acompanyin la lectura: moure els braços com les onades del mar, fer les urpes d’un lleó, fer la trompa de l’elefant, moure el cos ballant d’alegria….
• .Centrant-nos en els contes d’emocions,  una eina per mantenir la seva atenció i motivació , és que els infants facin la cara o la postura de l’emoció que estem explicant al conte; també els podem preguntar en quins moments se senten com el protagonista de la història. Així acompanyem l’aprenentatge des del punt de vista corporal, primera eina d’aprenentatge; fins al simbòlic, afavorint el seu desenvolupament d’una forma global i harmònica.