Somriu

Somriu i l’abordatge del TEA

El trastorn de l’espectre autista es defineix actualment con un trastorn del neurodesenvolupament que afecta a les capacitats de relació i comunicació dels infants que el pateixen.

Per nosaltres, el més important d’aquesta definició és sens dubte l’Infant. L’infant com a persona , com a ésser únic, amb els seus gustos, els seus temps, les seves necessitats, en definitiva amb les seves vivències que són úniques. Així doncs,  a Somriu considerem que cal conèixer a cada infant i comprendre’l; entenent que les seves conductes, el seu moviment, la seva mirada són expressions del seu món intern únic, i de la seva manera de relacionar-se amb el món que l’envolta. I partint d’aquesta individualitat i manera d’entendre el món afavorim els seus aprenentatges perquè l’infant estigui i es senti bé amb ell mateix i el seu entorn.

Un altre element clau per nosaltres és el cos i tot allò que engloba: les sensacions, el moviment… i sobretot la integració del cos com a un tot únic i finit; un tot que forma la pròpia identitat de l’Infant. Del cos i, les vivències corporals, parteix el desenvolupament psicomotriu de l’infant, aquest és la font d’aprenentatge. El cos està estretament relacionat amb el desenvolupament emocional; ja que les emocions parteixen de sensacions corporals; en alguns casos aquestes poden resultat angoixants o excessivament estimulants.

El desenvolupament del infants és global, totes les àrees depenen les unes de les altres i per tant també s’influeixen constantment. En cada infant aquest procés es dona d’una manera i cal que els suports que s’ofereixen siguin el més adequats possibles a aquesta xarxa. És per aquest motiu que a SomRiu realitzem un treball conjunt mitjançant la psicomotricitat i la psicologia. Aquest tipus de treball ens permet atendre tota la part corporal al mateix temps que la resta d’àrees del desenvolupament (cognitiva, afectiva i comunicativa) ; ens permet acompanyar a l’Infant a teixir la xarxa que conformarà de la manera mes harmònica possible la seva pròpia identitat, la seva manera de relacionar-se amb ell mateix i amb el món que l’envolta, acompanyant-lo d’una manera respectuosa a través del vincle, la relació i el joc